On són les dones?

No és només que la presència de les dones a la premsa, la ràdio i la televisió continua sent reduïda, sinó que sovint el gènere femení està completament silenciat als mitjans catalans. Tan sols cal analitzar les tertúlies matinals de la televisió i la ràdio pública catalana per observar una representació gairebé inexistent del col·lectiu femení. Dels cinc tertulians habituals d’Els matins de TV3, només un és una dona en el cas del dimecres, el dijous i el divendres. El dimarts en són dues però el dilluns no n’hi ha cap. La tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio esdevé exclusivament masculina tant el dilluns, el dimecres com el divendres. El dijous, dos de cinc tertulians són dones, el dimarts només n’hi ha una.

A partir de l’anàlisi Els nostres tertulians (abril de 2013) de Joan Vallvé, resulta preocupant que a la ràdio pública no només la dona té una presència imparitària com a tertuliana sinó que directament no hi és a 186 tertúlies. A El matí de Catalunya Ràdio, pràcticament quatre de cada cinc tertúlies són exclusivament formades per homes.

Així doncs, les dones representen al voltant d’un 20% dels tertulians a les quatre ràdios i televisions més importants: mentre que el 2012 només hi va haver una tertúlia (de 749) en què totes les integrants fossin dones, un 42% de les tertúlies catalanes va ser únicament masculina. No és un disbarat afirmar que efectivament, a Catalunya, les tertúlies són cosa d’homes.

Composició de gènere a les tertúlies. Joan Vallvé, Els nostres tertulians (2013)
Composició de gènere a les tertúlies. Joan Vallvé, Els nostres tertulians (2013)

Segons l’informe de Mèdia.cat Qui són els que ens marquen l’opinió? (març de 2013), només el 18,36% dels 500 opinadors són dones. El Debat de La 1 i Els matins de TV3 són els espais amb més presència femenina (35% i 40%, respectivament), mentre que El Matí de Catalunya Ràdio és el programa amb menys representació de dones (9%). En el rànquing dels deu opinadors més influents a Catalunya només hi ha una dona, Pilar Rahola.

El panorama als diaris no és gaire millor. L’Observatori Cultural de Gènere en col·laboració amb les Dones Periodistes de Catalunya presenta el seu informe Tenen veu les dones al periodisme d’opinió? (juliol de 2013). El País i el diari Ara són els que presenten millors resultats en representativitat de les dones a les pàgines d’opinió, amb un 25%. A la franja baixa es situen l’ABC i El Mundo. Cal destacar que a La contra de La Vanguardia, en les dues setmanes analitzades, només un 15% dels perfils eren dones. Així mateix, el premi a la secció menys paritària se l’emporta La tercera de l’ABC amb un 0% avui en dia injustificable.

En general, la ràdio és la que presenta el millor percentatge en representativitat femenina (25,53%), però en qualsevol cas tots els formats són molt baixos, sense arribar al 30% de mitjana en cap cas.

Els mitjans catalans tenen un problema amb la dona. I no només perjudica al gènere femení, ens perjudica a tots. Quan se silencia la meitat de la població es perd la meitat de les opinions, dels coneixements i de les idees. Hem d’iniciar el canvi per introduir la perspectiva de gènere a la informació, perquè com el problema, la solució també s’autoperpetua. Com més veus de dona sentim, més acostumats estarem a valorar les seves aportacions. I més estranya serà l’absència femenina als mitjans de comunicació.

Nereida Mestre

Anuncis
On són les dones?

Advocats d’ETA?

El 12 de gener l’actualitat despertava amb la noticia de la detenció al País Basc de 16 persones de l’entorn de l’esquerra abertzale, 12 de les quals advocades, a les que la Guardia Civil imputava la col·laboració i/o la pertinència al “colectivo de abogados de ETA” i a Herrira (col·lectiu que demana l’acostament dels presos).

Com ja va passar amb el precedent de l’Operació Pandora, varis casos la cobertura dels mitjans peninsulars no va ser del tot acurada, imputant la condició de pertinència dels advocats a ETA abans que aquests fossin jutjats. Com ja apuntava Media.cat, diversos mitjans catalans, com La Vanguardia, El Periódico o l’Ara, titulaven fent servir l’expressió “advocats d’ETA”, tot i que aquest darrer ho va acabar rectificant per “els advocats dels presos d’ETA”.

Aquesta expressió que, per defensar persones acusades de pertànyer a ETA, imputa als advocats l’adscripció a la banda terrorista sense judici previ també va ser repetida per alguns dels principals diaris editats a Madrid. El Mundo va titular amb “Los abogados de ETA ocultaron a Hacienda más de 1,3 millones de euros entre 2012 y 2013”, sense respectar tampoc la presumpció d’innocència pel que fa a l’ocultació de diners a Hisenda. Al seu torn, el titula de l’ABC resava, “De la «operación Jaque» a la «operación Mate»: remate a los abogados de ETA” , mentre que La Razón optava per, “Los abogados de ETA defraudaron más de 1,3 millones y pagaban «en negro»” i repetia el doble oblit a la pressumpció d’innocència de El Mundo. El més curós va ser El País que va evitar la vinculació directa amb la formació terrorista. El titular en qüestió era: “Detenidos 16 abogados y apoyos de presos etarras por blanqueo y fraude”.

Al País Basc trobem una diferència de tractament si comparem els diferents mitjans. D’un costat el Correo, que pertany al meteix grup que l’ABC, feia com el seu germà gran i escrivia, “Los abogados de ETA acusados de ocultar a Hacienda 1,3 millones de euros”. Per contra, el Gara decidia no mencionar al grup terrorista fins al cos de la noticia i es centrava en la intervenció de la Guardia Civil i la detenció de 12 advocats.

Xavier Puig i Sedano

Advocats d’ETA?