No és només que la presència de les dones a la premsa, la ràdio i la televisió continua sent reduïda, sinó que sovint el gènere femení està completament silenciat als mitjans catalans. Tan sols cal analitzar les tertúlies matinals de la televisió i la ràdio pública catalana per observar una representació gairebé inexistent del col·lectiu femení. Dels cinc tertulians habituals d’Els matins de TV3, només un és una dona en el cas del dimecres, el dijous i el divendres. El dimarts en són dues però el dilluns no n’hi ha cap. La tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio esdevé exclusivament masculina tant el dilluns, el dimecres com el divendres. El dijous, dos de cinc tertulians són dones, el dimarts només n’hi ha una.
A partir de l’anàlisi Els nostres tertulians (abril de 2013) de Joan Vallvé, resulta preocupant que a la ràdio pública no només la dona té una presència imparitària com a tertuliana sinó que directament no hi és a 186 tertúlies. A El matí de Catalunya Ràdio, pràcticament quatre de cada cinc tertúlies són exclusivament formades per homes.
Així doncs, les dones representen al voltant d’un 20% dels tertulians a les quatre ràdios i televisions més importants: mentre que el 2012 només hi va haver una tertúlia (de 749) en què totes les integrants fossin dones, un 42% de les tertúlies catalanes va ser únicament masculina. No és un disbarat afirmar que efectivament, a Catalunya, les tertúlies són cosa d’homes.
Segons l’informe de Mèdia.cat Qui són els que ens marquen l’opinió? (març de 2013), només el 18,36% dels 500 opinadors són dones. El Debat de La 1 i Els matins de TV3 són els espais amb més presència femenina (35% i 40%, respectivament), mentre que El Matí de Catalunya Ràdio és el programa amb menys representació de dones (9%). En el rànquing dels deu opinadors més influents a Catalunya només hi ha una dona, Pilar Rahola.
El panorama als diaris no és gaire millor. L’Observatori Cultural de Gènere en col·laboració amb les Dones Periodistes de Catalunya presenta el seu informe Tenen veu les dones al periodisme d’opinió? (juliol de 2013). El País i el diari Ara són els que presenten millors resultats en representativitat de les dones a les pàgines d’opinió, amb un 25%. A la franja baixa es situen l’ABC i El Mundo. Cal destacar que a La contra de La Vanguardia, en les dues setmanes analitzades, només un 15% dels perfils eren dones. Així mateix, el premi a la secció menys paritària se l’emporta La tercera de l’ABC amb un 0% avui en dia injustificable.
En general, la ràdio és la que presenta el millor percentatge en representativitat femenina (25,53%), però en qualsevol cas tots els formats són molt baixos, sense arribar al 30% de mitjana en cap cas.
Els mitjans catalans tenen un problema amb la dona. I no només perjudica al gènere femení, ens perjudica a tots. Quan se silencia la meitat de la població es perd la meitat de les opinions, dels coneixements i de les idees. Hem d’iniciar el canvi per introduir la perspectiva de gènere a la informació, perquè com el problema, la solució també s’autoperpetua. Com més veus de dona sentim, més acostumats estarem a valorar les seves aportacions. I més estranya serà l’absència femenina als mitjans de comunicació.
Nereida Mestre
Seminari d'Anàlisi de l'Actualitat 