L’abisme entre les humanitats i les ciències

Elisabet Gonzalez.-La ciència i la tecnologia estan carregades de tecnicismes, d’un argot amb el que no tot el públic està familiaritzat. Aquí és on entra el periodista: l’encarregat d’acostar la ciència a tothom i fer-la entenedora. La qüestió és: ho aconsegueix?

No totes les noticies científiques estan mal tractades, però navegant una mica per internet es poden trobar molts exemples que posen en evidència que encara existeix un gran abisme entre les humanitats i les ciències.

És freqüent topar amb articles que utilitzen termes donant per fet que tothom els ha de conèixer. En aquest en concret, al titular mateix apareix la paraula wereable, i en cap moment al llarg de la noticia s’explica de què es tracta.

Altres vegades, el problema és que el titular mateix conté sigles que a les persones que no hagin estat seguint l’assumpte, no tenen per què ser-li familiars. El tema de les abreviatures, però, no és una cosa exclusiva dels titulars. També és usual veure paraules en el gruix del text que s’escriuen des d’un principi amb sigles, i que a més a més, no tenen link.

Però la cosa va més enllà. El problema està en que un cop acabada de llegir tota la notícia no sempre s’entén de què tracta. És el cas de la noticia “Más de mil físicos e ingenieros listos para construir el futuro gran acelerador”. En ella es parla sobre el Colisionador Lineal Internacional (ILC) i es diu que “será una máquina lineal para hacer chocar haces de electrones y antielectrones 7.000 veces por segundo”. Però no s’aclareix enlloc què suposa això, i en conseqüència, no s’acaba d’entendre del tot la informació.

Per últim, en ocasions els diaris s’atreveixen a afirmar coses com aquesta: “no requiere profundos conocimientos matemáticos”. Però després la gent que va deixar de fer matemàtiques a la ESO llegeix explicacions com aquesta i se sent inculta:

De hecho vamos a probar que para todo N existe un múltiplo de Pi que dista de un entero menos que 1/N. Para verlo dividimos el intervalo [0,1] en N intervalos de longitud 1/N y consideramos los N números Pi, 2*Pi, 3*Pi,…., N*Pi. Si la parte decimal de alguno de estos N números está en el primer intervalo, hemos acabado. Si no es así, las N partes decimales de estos números tienen que caer en los N-1 intervalos restantes. Pero eso significa que en alguno de esos N-1 intervalos caerán al menos dos de las partes decimales, digamos aquellas correspondientes a r*Pi y a s*Pi para algunos enteros positivos r y s con r<s. En ese caso (s-r)*Pi dista de un entero menos que 1/N, lo que da una respuesta afirmativa al problema planteado.”

Probablement el problema no és que la majoria no entengui de matemàtiques, sinó que als periodistes se’ls hi ha oblidat què és ser de lletres. Que ser de lletres i periodista comporta saber divulgar.

Anuncis
L’abisme entre les humanitats i les ciències

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s