Quan els informatius s’assemblen a Gran Hermano

Intereconomía TV ha estrenat una nova modalitat d’informatius: el telenotícies en format reality. Es tracta de quatre hores d’emissió ininterrompudes, des de les deu del matí a les dues del migdia, en què el periodista José Javier Esparza va comentant les notícies enmig de la redacció del mitjà.

Sembla que Esparza tingui la sensació que condueix un programa infantil, ja que les seves intervencions són explicacions mastegades i simplificades de la informació. Esparza llegeix titulars i de vegades subtítols i, a partir d’aquí, explica la notícia a la seva manera. Això, en primer lloc, vol dir que l’audiència no té la capacitat de reflexionar sobre la informació, que està doblement mediatitzada pel periodista. En segon lloc, es posa de manifest que Intereconomía treballa majoritàriament amb notícies que no són pròpies, i que es limita a comentar informacions publicades a altres mitjans.

A més, Esparza utilitza un llenguatge col·loquial que mescla informació i opinió sense ordre ni concert. Un dels exemples més sorprenents de dijous passat va ser el seu comentari respecte les previsions del Banc Central Europeu. “Ahora les cuento el follón con España”, va afirmar. Així doncs, el periodista es presenta com si fos un mestre saberut que ensenya la lliçó a alumnes que estan a les beceroles.

Així mateix, el presentador va acusar El País de criminalitzar Ignacio González, president de la Comunitat de Madrid que està sent investigat per un possible blanqueig de diners en la compra d’un àtic de luxe. Esparza no argumentava la seva posició ni aportava informació nova, sinó que utilitzava la greu situació econòmica d’El País per desprestigiar el diari.

De tant en tant també apareixien col·laboradors que comentaven altres notícies. Per exemple, Eurico Campano va parlar d’un acte que havia organitzat el Fòrum Europa. El periodista, enlloc d’anar al gra de la notícia, es va dedicar a fer grans elogis els esmorzars abundants del Ritz. De l’acte, només va dir que “cuatro activistas de medio pelo” pertinents al grup Femen havien irromput a la sala. Del que s’havia parlat al Fòrum, no en sabem res més.

Una estona després apareixia una altra periodista, María Durán, que es feia ressò de la picabaralla entre PP i C’s. Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés, s’havia referit a Albert Rivera com a “naranjito” en al·lusió al color del seu partit. Esparza explicava a Durán amb paternalisme que el Naranjito es tractava de la mascota de la Copa del Món de Futbol del 1982 disputada a Espanya. Davant d’aquesta informació, la periodista es va limitar a afirmar: “Doncs jo vaig néixer el 87”.

El telenotícies reality d’Intereconomía il·lustra perfectament com no ha de ser la professió periodística. Les quatre hores d’emissió són un espectacle en què es confon opinió i informació, es comenten informacions no pròpies, s’especula sense fonament i s’explica la informació de manera esbiaixada i amb to de parvulari. El pitjor de tot és que no es presenta com una paròdia, sinó com un programa seriós.

Mireia Rom

Anuncis
Quan els informatius s’assemblen a Gran Hermano

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s