A l’avantguardia de la moderació

per Joana Lladó.

El passat 3 de març, Mèdia.cat treia una notícia que cap mitjà més se n’ha fet ressò: explicava com un becari de La Vanguardia va ser acomiadat per escriure un post al seu blog personal per “no correspondre amb la ideologia del diari”. Un apunt important a repetir és la paraula “personal”, és a dir, que no tenia cap lligam amb el rotatiu.

I tot això surt a la llum just quan l’escriptor Sánchez Piñol ha decidit marxar del diari del grup Godó per unes suposades censures. El fet que va obrir la controvèrsia va ser un article titulat “Sí al museu militar” que no va ser publicat el diumenge que tocava. Segons Màrius Carol va ser perquè era molt urgent publicar una peça sobre l’Estat Islàmic. Però Sánchez Piñol va explicar que els responsables del diari li havien dit que aquell article, tocava qüestions molt delicades i que publicar-lo hauria fet passar un tràngol al mitjà. L’article va acabar sortint igualment, una setmana més tard. Tot semblava “solucionat” però quinze dies després, l’article de l’escriptor tampoc va sortir.  Al seu perfil de Facebook, l’autor de Victus va anunciar que deixava de col·laborar amb el diari i va escriure aquestes línies:

“Com molts ja deveu saber, últimament he mantingut certes discrepàncies amb la direcció de La Vanguardia. Els meus dos últims articles han estat refusats. Això, i d’altres qüestions, m’han fet prendre la decisió de deixar de col·laborar amb el diari. En qualsevol cas em sabria greu que el meu últim article no veiés la llum, de manera que el penjo al Facebook perquè el llegeixi qui vulgui i el publiqui lliurement qualsevol mitjà que així ho desitgi”.

Però si tirem més enrere, veurem que aquests fets no són aïllats. Farà uns anys, la periodista Lali Sandiumenge va ser censurada a Catalunya per La Vanguardia, després de publicar un article en el seu blog (Guerreros del teclado) sobre la vaga de fam que van protagonitzar cinc treballadors de l’empresa Telefònica. La periodista va decidir també marxar de La Vanguardia i obrir-ne un de forma independent. A la seva primera entrada va escriure “La dirección de La Vanguardia decidió censurar la entrada el lunes y la eliminó. Me llamaron para notificármelo, con franqueza. No me pidieron que dejara el blog, pero la decisión que han tomado entra en conflicto directo con lo que creo y por lo que soy periodista, así que he decidido dejar de colaborar con su portal. Es una cuestión de principios. Activo, pues, este blog personal, cuelgo de nuevo con su fecha real la crónica que escribí sobre la huelga, que entra ya en su décimo día, y espero que muchas más. Seguimos.”

La marxa de Sánchez torna a posar sobre la taula el debat mitjans i independència. Amb fets com els de “Charlie Hebdo”, molts diaris (inclosa La Vanguardia) es van posicionar fortament a defensar la llibertat d’expressió. El mateix Màrius Carol, director del diari, defensava en un article d’opinió: “ La libertad significa el respeto a las opiniones ajenas, la capacidad de actuar de conformidad con la razón, el proceder sin perjudicar al otro.” Sí, segur? Com sempre, La Vanguardia, sent pionera de la seva famosa “moderació”.

Anuncis
A l’avantguardia de la moderació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s