“Who watches the watchmen?”

Entre setembre de 1986 i octubre de l’any següent, Alan Moore i Dave Gibbons van publicar els 12 números de la que es convertiria en una de les novel·les gràfiques més elogiades de tots els temps: Watchmen. Moore teixia una radiografia sobre la percepció social de l’autoritat als EEUU amb la pregunta “Who watches the watchmen” com fil principal. Tot just farà una estona que he acabat de veure CitizenFour, el recent guanyador de l’Oscar al millor documental. Mentre observava l’obra de Laura Poitras, les reminiscències a l’autoritat de Moore han estat inevitables.

El mes de gener de 2013, Laura Poitras va rebre el primer dels molts e-mails que s’intercanviaria amb Edward Snowden. El missatge anava encriptat i signat a nom de “Citizen Four”, una figura anònima que al·legava disposar d’evidències dels programes de vigilància il·legals realitzats per l’Agència de Seguretat Nacional (NSA). Poitras establí contacte amb la font i, al cap de cinc mesos, volà amb els periodistes Glenn Greenwald i Ewen MacAskill a Hong Kong. Citizenfour és el relat dels seus encontres amb qui resultà ser Edward Snowden.

El documental destaca per combinar el perfil psicològic de Snowden (idealista i apassionat de la privacitat que no deixa cap pas a l’atzar i accepta en nom del bé comú les conseqüències dels seus actes) amb una crònica del context previ a la publicació de la major filtració de la història i la pertinent entrevista a Snowden feta per The Guardian. Ens trobem davant d’un interessant producte audiovisual que ens permet observar les interioritats del procés de producció d’una noticia de tal magnitud, alhora que atorga un rol poc comú al periodisme, el de protagonista.

Durant les quasi dues hores de durada de l’audiovisual, se’ns presenten els sistemes d’espionatge massiu i indiscriminats empleats per la NSA contra altres governs o els propis ciutadans nord-americans. Presenciem una autoritat nord-americana que s’extralimita de les seves funcions i renega d’estar subjecta a la llei o controlada pels tribunals. Una “guerra contra el terrorisme” que acaba convertint-se en una guerra contra la privacitat i contra el rendiment de comptes. Que la nostra vida es vigilada en la seva totalitat ha quedat clar, que ningú controla al vigilant també.

Raquel Pérez

Anuncis
“Who watches the watchmen?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s