TROBAR LA BELLESA EN LA VELLESA

Berta Reventós – La setmana passada, les capçaleres anaven plenes de morbo i tafaneria: el canvi de cara d’Uma Thurman preocupava gran part de l’opinió pública. Després, ha resultat ser un canvi en el seu maquillatge, i l’actriu ha confirmat que no havia passat per quiròfan, cosa que ha deixat tothom amb un pam de nas.

Però bé, el malentès ja és aigua passada i no ens ocupa. Pel que ens hem de preocupar és per una qüestió menys anecdòtica i que no es solucionarà amb les declaracions de qualsevol actriu que triï (o no) operar-se la cara.

El rebombori i l’allau de crítiques que va rebre Uma Thurman van ser desmesurats. Mitjans com El País l’acusaven d’haver-se “unit al club al qual pertanyen Renée Zellwegger, Catherine Zeta-Jones i, últimament, Demi Moore”, l’ARA titulava “Qui ets i què has fet amb Uma Thurman?”, amb una descripció detallada dels retocs concrets que s’havia fet i amb quina finalitat. Les xarxes socials treien fum: “ha dulcificat les seves faccions amb el bisturí”, “ha esborrat del seu rostre els signes del pas del temps”, i alguns apuntaven a un possible trastorn de dismorfofòbia.

El cas és que s’han fet judicis de valor a tort i dret. En general, hi va haver consens sobre com s’havia “espatllat” la musa de Quentin Tarantino. Ningú es va estar de dir-hi la seva a través de vídeos, memes, tweets… Però algú es va parar a pensar en el motiu de fons pel qual una dona que viu de la seva imatge podria triar el bòtox abans que continuar envellint de forma natural? No.

El problema és la societat en què vivim. La pressió que pateixen les dones per a ser físicament perfectes queda plasmada més que enlloc en la indústria de l’entreteniment. Actrius, models, cantants… les condicions són les que són: o tens aquest cos, o aquesta cara, o ja te’n pots oblidar de la catifa vermella. Però ep, no pateixis, que si d’entrada no ets com volem que siguis, sempre pots passar pel quiròfan a que et “retoquin”.

Per què no podem senzillament acceptar que els anys passen per a tothom, que cada arruga significa una experiència més, i que les dones més boniques són aquelles que s’estimen tal com són?

En el cas d’Uma Thurman, no sé si ha passat mai per quiròfan, i crec que és irrellevant, però els fets d’aquesta última setmana tenen encara més gràcia, perquè la dona només va aparèixer, com dèiem abans, amb un maquillatge diferent a l’habitual. I quan crèiem que s’havia operat, ja ens vam llençar tots sobre ella com si hagués comès un crim, quan qui l’hauria estat obligant a injectar-se bòtox seríem nosaltres mateixos.

Anuncis
TROBAR LA BELLESA EN LA VELLESA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s