Sobre l’expropiació de terres a Colòmbia

Quan Colòmbia apareix a la premsa nacional acostuma a ser en motiu dels diàlegs de pau a La Habana. El rastre del país en relació a altres temàtiques es va difuminant paulatinament fins arribar a la problemàtica de l’expropiació de terres, la qual és pràcticament invisible. En el marc dels 50 anys d’enfrontaments entre les forces de seguretat i els paramilitars contra els grups guerrillers s’ha produït el desplaçament forçat de més de 6 milions de persones, qui s’han vist forçades a abandonar les seves cases i terres en zones de gran interès agrícola pels seus recursos miners i agrícoles.

Amnistia Internacional va organitzar dimecres a Barcelona una xerrada amb Enrique Cabezas i Yomaira Mendoza, líders de la Zona Humanitària de Caño Manso que es van veure forçats a abandonar el país per haver demanat justícia per l’apropiació indeguda de terres. Durant la conferència es va llançar la pregunta a l’aire de si algun dels assistents havia vist mai mencionat a la premsa espanyola el projecte hidroelèctric de El Quimbo que Endesa té al departament colombià de Huila. Personalment en desconeixia l’existència ia l’arribar a casa vaig cercar-ne informació als principals diaris. El País o ABC en feien menció en notícies d’essència empresarial, on es passava per alt o de puntetes sobre les protestes ciutadanes. El Mundo es centrava en la problemàtica humana, però es guardava la menció de l’empresa Endesa fins als últims paràgrafs. Altres diaris com La Vanguardia o El Periódico no en feien referència.

El projecte d’Emgesa (filial colombiana d’Endesa) porta anys rodejat d’una gran polèmica mediambiental i humana, ja que la majoria dels petits propietaris de la zona mai han estat disposats a malvendre les seves finques perquè siguin inundades per la construcció de la hidroelèctrica. Cabezas explicava que la citada obra s’emmarca dins d’un cicle d’expropiacions que s’han convertit en una constant a Colòmbia: sota la premissa del conflicte i durant 50 anys, s’han estat cometent assassinats, violacions, segrestos, pressions econòmiques (destrucció de conreus i bloqueig de l’accés a l’aigua) o amenaces per forçar a la població civil a que abandonin unes terres de gran interès agrícola i miner. Amnistia Internacional denuncia que es tracta de desplaçaments forçats pels grups paramilitars i guerrillers, però que beneficien directament a multinacionals hidroelèctriques, extractives o agroindustrials.

Es tracta d’una violació sistemàtica dels drets humans que disposa de la complicitat de funcionaris corruptes de l’Estat. Tanmateix, és convenient preguntar-se fins quin punt a l’altra banda de l’Atlàntic en som també còmplices, no pas per acció sinó per omissió de la informació del la relació que guarden algunes empreses de capital europeu amb les expropiacions.

R.Pérez

Anuncis
Sobre l’expropiació de terres a Colòmbia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s