El dia mundial de la ràdio i els 15 anys de RAC1: periodisme o entreteniment?

Marc Montull – Tertúlia. Grup Godó. Newstaintment. Nacionalisme. Però també els Òscars a ‘La Competència’. Proximitat. Fot-li, Pou! I sobretot, ràdio. Aquestes són algunes idees que poden aparèixer quan es pensa en RAC1, l’emissora líder a Catalunya des de ja fa algun temps.

Aquesta setmana, amb motiu dels seu 15è aniversari i del dia mundial de la ràdio, la sintonia ha fet un dia ‘de cap per avall’, en què els presentadors s’han intercanviat els programes: una mostra més d’aquesta dicotomia entre periodisme i entreteniment, guiada sempre per un Jordi Basté amb un pes mediàtic cada vegada més gran.

És obvi que el mitjà passa per un moment dolç: l’audiència puja i ni tan sols la Mònica Terribas els ha pogut prendre el tro dels matins. Així, s’atreveixen amb una aposta agosarada com la de, per un sol dia, deixar una mica de banda el què passa al món per centrar-se en l’activitat dels mateixos periodistes.

I és que l’oient que ahir sintonitzava RAC1 no cercava tant informar-se com passar una bona estona: escoltar el Pellicer fora de l’hàbitat televisiu, recordar el ‘Món’ del Xavier Bosch, descobrir un Toni Clapés descol·locat per les animalades de ‘La Competència’… En definitiva, un experiment meta-radiofònic que s’acabava passada la mitjanit amb el Basté al ‘Tu diràs’, admetent que la trucada telefònica amb què hi participava l’estava fent des del carrer.

Com ja va passar l’any passat, l’experiència va ser un èxit, fruit de les ganes d’innovar de l’emissora: ho definia bé el Clapés quan deia que “l’ambient a l’estudi és una barreja entre gimcana de final de curs i sortida de colònies, però amb gent grandeta”. I tot i que no es va deixar d’atendre el servei informatiu (el Pellicer va reaccionar perfectament a l’última hora del núvol tòxic d’Igualada), va quedar en segon pla perquè públic i periodistes poguessin aprofundir en què vol dir fer ràdio avui. L’speech nostàlgic de Xavier Bosch n’és un bon exemple.

Més enllà d’aquest intercanvi de rols, potser és aquesta mescla de formats i gèneres el que ha portat RAC1 al lideratge radiofònic al nostre país. L’aposta del mitjà no passa tant per un periodisme compromès o seriós com pròxim i àgil, amb les seves virtuts i defectes. El Basté, portant l’esperit del futbol a la tertúlia política de cada matí, sense perdre-hi els papers; els Òscars amb un humor passat de voltes però molt crític amb l’actualitat.

Anuncis
El dia mundial de la ràdio i els 15 anys de RAC1: periodisme o entreteniment?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s