L’article de Sánchez Piñol i el poder de la xarxa

Per Roger Cuartielles

La nit de dissabte 7 de febrer apareixia, a l’edició digital de La Vanguardia, un article d’Albert Sánchez Piñol sobre el tinent general de l’Exèrcit, Ricardo Álvarez-Espejo, i la seva proposta d’obrir un museu militar a Barcelona. L’article es deia “¡Sí al museo militar!” i amb la característica ironia de Piñol imaginava com podria ser aquest espai en una ciutat com Barcelona.

L’article, però, que l’endemà havia d’aparèixer a l’edició impresa del rotatiu de Godó (Albert Sánchez Piñol hi escriu cada dos diumenges), no es va poder veure a cap plana del diari. El contrari del que va passar a les xarxes socials, on l’article va córrer com la pólvora, sobretot després de saber que no apareixia a La Vanguardia de l’endemà. I és que un internauta i lector habitual del diari, Rafael Cubi, en va fer una captura de pantalla poc abans que deixés d’estar penjat a la versió web.

Després d’aquest fet, les acusacions de censura cap a La Vanguardia van començar a proliferar. És per això que dilluns al matí Jordi Basté, aprofitant que tenia el director del rotatiu a l’estudi de RAC1, preguntava a Carol el perquè de la no publicació. Màrius Carol responia que “els articles es publiquen quan el director vol” i afegia que s’havia hagut de canviar perquè els n’havia arribat un sobre l’Estat Islàmic, però que el de Sánchez Piñol es publicaria en breus. D’aquesta manera Carol, antic cap de comunicació del Grup Godó i ex corresponsal de la Casa Reial de La Vanguardia, sortia al pas de les crítiques rebudes i deixava clar que no s’havia produït cap tipus de censura.

No obstant, el futur de l’article de Piñol seguia en l’aire i la seva versió dels fets també. Ahir dimecres, però, l’escriptor, arran de l’allau de suports que havia rebut el seu article, es decidia a publicar una carta a les xarxes socials explicant els motius pels quals el seu escrit no havia vist la llum. “El passat dimecres vaig enviar l’article a La Vanguardia perquè es publiqués el diumenge. […] El dijous al vespre vaig rebre una trucada del diari tot dient-me, en essència, que el meu article tocava qüestions molt delicades i que publicar-lo faria passar un mal tràngol al mitjà. Com us podeu imaginar, per a mi va ser molt desagradable rebre una trucada així. La qüestió és que es va decidir que l’article no es publicaria aquell diumenge, i que posteriorment en parlaríem.”

Finalment, en la carta, Albert Sánchez Piñol acabava dient que aquest proper diumenge es publicaria sense cap canvi i agraïa el suport rebut i la sort de viure en un lloc on la gent, molta gent, sap que la llibertat no és una abstracció, és un bé que s’ha de guanyar cada dia.”

Ara bé, què hagués passat si aquell internauta, en Rafael Cubi, no hagués capturat l’article a temps i no l’hagués difós per les xarxes socials? Realment s’hauria acabat publicant “en breus” tal i com deia Màrius Carol o bé hauria quedat arraconat en un calaix de la redacció? De fet, quants articles deuen haver quedat als calaixos?

Sigui com sigui, diumenge surt, en paraules de Piñol, “un article que he escrit jo, però que heu publicat vosaltres”.

Anuncis
L’article de Sánchez Piñol i el poder de la xarxa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s