Denúncia del gran anunciant

Per Carolina Añaños

El mateix Banc Santander que el passat 28 de gener abarrotava de publicitat les portades d’alguns dels principals diaris espanyols tornava a omplir la premsa aquest dilluns des d’una perspectiva totalment oposada. El seu ex-president, Emilio Botín, apareix a la llista Falciani entre els 2.700 espanyols que tenien comptes al HSBC de Ginebra. Es tracta de l’espanyol amb més diners al banc suís (uns 2.000 milions) i va utilitzar un entramat de societats opaques a Panamà i les Illes Verges amb testaferros per ocultar la propietat dels comptes, segons informava El Confidencial. Ja el dia abans de publicar l’exclusiva de la llista Falciani, el mateix diari avançava un article sencer dedicat a Botín i els seus comptes.

El dia 9 de febrer, els mateixos set diaris (que ni dues setmanes abans havien publicat en portada la propaganda el Banc Santander) tenien coneixement d’una informació que no agradaria gens a aquest anunciant, un dels més importants de la premsa espanyola. Potser és per això que La Razón ni tan sols va esmentar Botín a les informacions d’aquell dia, preferint centrar-se en personalitats estrangeres i fent-se ressò de la premsa italiana.

El diari 20 minutos mencionava Botín de passada, situant-lo al mateix nivell en importància que a altres membres de la llista. Una actitud similar van tenir El País i El Periódico, tot i que aquests incloïen una breu explicació del cas del banquer extreta d’El Confidencial. La Vanguardia va incloure el nom de Botín als seus articles – amb un tractament semblant al d’El País i El Periódico – però no va ser fins mitja tarda quan li va dedicar un titular (juntament amb Fernando Alonso i Alfons Godall). Destacava, a més, que encara que Botín havia posseït més de 2.000 milions d’euros en aquests comptes opacs, les “regularizó pagando más de 200 millones de euros a Hacienda”.

Per la seva banda, l’ABC sí va destacar amb un titular la presència de l’ex-president del Santander a la llista, tot i que després només li dedicava dos paràgrafs juntament amb Fernando Alonso. També ho va fer El Mundo, amb un titular ja de bon matí i amb dos paràgrafs a l’article.

Tractant-se d’una notícia d’interès públic, era de suposar que la majoria de diaris se’n farien ressò. Però el tractament de la informació provablement hauria estat diferent si s’hagués tractat d’una altra persona, cosa que demostra, malauradament, que qui paga, mana.

Advertisements
Denúncia del gran anunciant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s