Sobre la perversió del llenguatge

Natàlia Queralt- En blanc i negre, vestit amb l’uniforme militar del Partit Nacional Feixista italià i amb un posat autoritari apareixia un fotomuntatge de Pablo Iglesias, líder de Podemos, a les pàgines de La Gaceta el passat divendres 30 de gener. Aquesta imatge manipulada complementa l’article d’ Eduardo García Serrano, ex director del diari i polèmic periodista, on caricaturitzava Iglesias com a Benito Mussolini.

 mussolini-iglesias-interior

La peça traça una comparació entre la Marxa sobre Roma (1922), organitzada per la formació feixista italiana en el context previ a la Segona Guerra Mundial, i la “Marcha por el Cambio” de Podemos, que reivindicava un canvi polític. Mussolini va convocar una manifestació massiva, incitant a la violència i recolzat pels camises negres que van amenaçar a les autoritats del país en provocar una guerra civil si aquestes els barraven el pas.

L’assimilació del periodista va mes enllà i identifica Pablo Iglesias amb el líder feixista Benito Mussolini, Mariano Rajoy, president del govern, amb Luigi Facta, el Primer Ministre del moment i les 40.000 camises negres que van desfilar per Roma amb les “50.000 camises Alcampo” d’aquest dissabte a Madrid.

L’animadversió per part d’aquest sector dels mitjans de comunicació cap Podemos és més que coneguda, però on acaba la provocació i comença la difamació? I, fins a quin punt, s’adequa a la pràctica periodística la manipulació de material fotogràfic, encara que el context posi de manifest el seu caràcter de fotomuntatge? I les greus afirmacions que identifiquen el líder d’una nova formació amb un dictador feixista responsable d’assassinats i deportacions?

En l’article es troben diverses afirmacions acusadores tal com “Toda su retòrica y sus movimientos nacen de los totalitarismos del siglo pasado.” L’autor utilitza el terror jacobí durant la Revolució Francesa, la revolució bolxevic i els ascensos del feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany com a esdeveniments històrics per a contextualitzar la “Marcha” de Podemos.

García Serrano no es limita a identificar líders actuals amb personatges històrics. Aquest opta les insinuacions polèmiques com la possible “admiració secreta” d’Iglesias a la cineasta Leni Reinfeshtal –famosa per les seves pel·lícules documental exaltant el nazisme- i “sense cap dubte” els coneixements d’aquest sobre les estratègies del ministre Goebbels, un dels màxims exponents del nacionalsocialisme.

La banalització del llenguatge és un tema que últimament ha estat present en el debat d’actualitat. Les associacions desafortunades, però freqüents, del discurs independentista català amb el discurs nacionalsocialista fetes per alguns sectors han posat de manifest la necessitat d’evitar identificacions gratuïtes que banalitzin la història.

Si bé és cert que es tracta d’un article d’opinió, m’agradaria reflexionar sobre la professionalitat i el compromís social dels periodistes. On és troben els límits? La politització dels mitjans de comunicació tant per la dreta com per l’esquerra és un fet, però m’agradaria obrir debat sobre la perversió del llenguatge i la manipulació de la imatge que, a part d’induir a associacions polèmiques i crear alarma social, condueix a la banalització d’atrocitats històriques.

Anuncis
Sobre la perversió del llenguatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s