Qui té por de Syriza?

La victòria de la Coalició d’Esquerra Radical, més coneguda com Syriza, ha estat el tema mediàtic de la setmana. Temuda per uns i vista com una escletxa d’esperança per altres, les portades dels diaris són un exemple de com s’ha interpretat el seu triomf.

El diumenge ja es veia per on anirien els trets. Quant a la premsa catalana, L’Ara s’avançava als resultats i es preguntava “Per què guanyarà Syriza?”. El Periódico assegurava que “Una altra Grècia és possible” i atribuïa el possible triomf al vot de càstig. Per la seva banda, La Vanguardia titulava: “Grècia aspira a convulsionar Europa” i anticipava el xoc entre l’Europa de l’austeritat i la Grècia euroescèptica. Damunt la fotografia del Partenó – símbol de l’esplendor hel·lena – es comparava l’ascens de Syriza amb el de Podem.

La idea de la por apareixia de manera més explícita als diaris espanyols. El Mundo publicava l’editorial “Els grecs ja no tenen por que els governi Syriza”. Amb un to més rebaixat, El País afirmava: “L’esquerra, favorita a Grècia amb el futur d’Europa en joc”. Sota apareixia la fotografia d’uns pares amb dos bessons nascuts per ventre de lloguer. Encara que potser sense intenció premeditada, es podria relacionar la imatge amb la preocupació d’uns pares pel futur que es trobaran els seus fills.

El moment decisiu, però, va arribar l’endemà. D’una banda, L’Ara i El Periódico es decantaven per la mateixa idea: Grècia ja en té prou. Malgrat que Syriza es defineix com a esquerra radical, l’Ara preferia parlar d’esquerra alternativa. El Punt Avui titulava “Missatge a Europa”, el mateix que va fer servir quan ERC va guanyar les passades eleccions europees.

Per un altre costat, La Vanguardia, El País i El Mundo apostaven pel concepte de desafiament o agitació. El subtítol d’El País al·ludia novament al binomi Podem-Syriza. El Mundo, de to molt més contundent, es feia ressò de les declaracions de Pablo Iglesias a Mariano Rajoy (“Ja s’escolta el tic-tac del canvi”) i a l’avanttítol reproduïa una cita de Valéry Giscard: “Una Europa sense Grècia és com un nen sense una partida de naixement”.

El to encara s’enfilava més amb l’ABC: “El populisme s’apropia de Grècia”. El punt àlgid, però, arribava amb La Razón: “Desgrecia”. I encara més amb el subtítol: “Els hel·lens es llancen a l’abisme populista”. Sens dubte, La Razón va ser qui més va témer el triomf de l’esquerra grega euroescèptica.

La fotografia, en canvi, va ser un element homogeneïtzador: la majoria va optar per la imatge d’Alexis Tsipras pronunciant el discurs després de conèixer els resultats. Només es van desmarcar El Mundo i El Periódico, que van enfocar la imatge des d’una perspectiva més general.

El triomf de Syriza és un de tants exemples que no existeix una realitat absoluta, sinó que una mateixa realitat es fragmenta en tants bocins com ulls la miren. La subjectivitat humana, l’enfocament, el background de cadascú, el llenguatge i especialment la ideologia, són elements decisius a l’hora de mirar, explicar i entendre el món.

Mireia Rom

Anuncis
Qui té por de Syriza?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s