Periodisme, finançament i crowdfunding: quan es trenquen els silencis

La font de finançament sempre ha estat un condicionant important a l’hora de fer periodisme. Ja ho diu la coneguda expressió popular: “qui paga, mana”. En contraposició amb el model empresarial convencional, en els últims anys hem viscut un important creixement d’altres fórmules, entre les quals l’anomenat finançament col·lectiu o crowdfunding, que consisteix en petites aportacions a canvi d’incentius en forma de recompenses exclusives pels donants.

Diversos projectes periodístics s’han recolzat en aquest sistema de finançament, on molts mecenes anònims donen suport econòmic a allò que creuen que pot tenir interès. Hi ha moltes plataformes que ho permeten; una de les més utilitzades a casa nostra és Verkami, que es basa en el micromecenatge. Les donacions van des de petites quantitats (entre 5 i 10 euros) fins a xifres com els 1.000 o 2.000 euros.

Observant unes quantes iniciatives es pot afirmar que hi ha una relació entre el finançament col·lectiu i els projectes que pretenen exercir un periodisme crític i independent, omplint buits mediàtics i parlant de temes que no tracten els mitjans de comunicació de més ressò i que, per tant, queden silenciats.

Mentre que dimecres dia 28 les portades dels principals diaris a nivell estatal portaven totes el mateix anunci a pàgina sencera del Banc Santander, altres mitjans o iniciatives periodístiques pretenen fugir d’això amb l’aposta pel crowdfunding, que comporta un compromís implícit amb els usuaris que hi col·laboren. “El periodisme, o el paguem entre tots o el paga el Santander”, deia en un tuit Eduardo Noel, destacant la importància del sentit crític.

Precisament aquest és l’esperit de “Crític”, un exemple d’un mitjà digital impulsat per una cooperativa de periodistes que es posa en marxa amb el finançament col·lectiu aconseguit a través de la plataforma Verkami. Tal com expliquen els seus impulsors, es basa en el periodisme d’investigació i en l’anàlisi crítica i reposada de l’actualitat. Quan van iniciar la campanya demanaven 25.000 euros, i en van acabar aconseguint 45.420. En els reportatges d’investigació que publiquen hi ha, per exemple, temes com les subvencions a partits polítics i les dietes a càrrecs de confiança que reparteix la Diputació de Barcelona, o l’esterilització de persones amb discapacitat intel·lectual, entre molts altres.

En aquesta mateixa línia, trobem els Anuaris Mèdia.cat contra els silencis mediàtics, que volen treure a la llum cada any quinze temes silenciats pels mitjans. La primera edició ja va ser un èxit a Verkami, i en l’última campanya de finançament van sobrepassar en més de 2.000 euros la quantitat inicial que demanaven, aconseguint un total de 10.470 euros. Un dels temes que posen sobre la taula en l’últim anuari és el de les subvencions que dóna la Generalitat a escoles de l’Opus Dei, que segreguen els alumnes per sexes.

Actualment, hi ha més projectes que esperen aconseguir finançament col·lectiu. És el cas de “Ràdio Revolta”, un projecte d’emissora en l’àmbit del país valencià que vol ser “un espai on difondre missatges que no arriben i que no podem escoltar mai als mitjans oficials i privats”. Dels 1.190 euros que demanen, de moment n’han aconseguit 805. Més enllà d’aquest i altres reptes concrets, el fet més rellevant és que el crowdfunding canvia la manera de finançar el periodisme i permet fer possibles iniciatives que parlen sense complexes d’allò que ningú diu.

Maria Oliva Campabadal

Anuncis
Periodisme, finançament i crowdfunding: quan es trenquen els silencis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s