Per què es desinfla Pegida?

Amb més o menys èxit, el que sí que ha aconseguit Pegida (Patriotes Europeus contra la islamització d’Occident) és fer ballar el cap a la canciller Angela Merkel. Un moviment que ha captat l’atenció mediàtica fent que aquesta no es centrés únicament els últims dies en la victoria d’Alexis Tsipras a Grècia. El país hel·lenic ha hagut de compartir el protagonisme de ser notícia davant les càmares i les pàgines dels rotatius europeus amb una Alemanya que anava veient com la postura dels seus ciutadans cap al islam s’anava endurint.

Pegida va començar a prendre força a finals d’octubre gràcies al poder de concentració a través de Facebook.  Els mitjans de comunicació espanyols han donat testimoni de les manifestacions que s’estaven produït, principalment a Alemanya i més en concret a Dresde, en les quals participen ciutadans acompanyats d’elements neonazis i d’ultradreta.

L’ascenció de Pegida s’ha vist frenada de cop i volta per diferents episodis que podem veure recollits a les edicions digitals. El més destacat d’ells: un article sobre la fotografia del ja ex-líder de Pegida disfressat d’Adolf Hitler. En l’article de  La Razón titulat “Bachmann, el líder de la ola islamófoba, derribado por un selfi hitleriano” es posa èmfasi en el personatge mentre que La Vanguardia es centra en les disculpes posteriors de Bachmann i a l’ARA es destaca com la imatge ha estat rebutjada des de les pròpies files.

Però el que destaca dins els mitjans de comunicació és la pluralitat de raons que s’estan apuntant a un possible (encara per veure) retrocès del moviment. Per a El Mundo, el punt d’inflexió de Pegida es deu a la menor participació en l’última de les seves manifestacions. Mentre que El Periódico indica que són les dimissions en cadena de la cúpula del moviment les que estan mermant la seva força. El País matitza que les dimissions no són més que el fruït de les constants lluites internes sobre el grau de radicalització del moviment. Alguns partidaris de dir que Pegida és un moviment crític amb l’Islam o un moviment islamofòbic.

Els “gida” s’estan tornant més petits encara que més extrems. De mentres, la manca de conscens entre els rotatius sobre quina és la veritable raó que pot portar a una possible desaparició, segueix a l’aire.

Marta Moya