La frontera entre la publicitat i el periodisme

El 19 de gener és el dia més trist de l’any. Ho diuen les ràdios, les televisions, la premsa i les xarxes socials en van plenes. Encara no s’ha cobrat la paga mensual, el temps sol ser dolent, les vacances de Nadal han acabat, som conscients que no estem complint els propòsits d’any nou i, per postres, és el primer dia de la setmana laboral.

Aquests són alguns dels paràmetres que constitueixen la suposada fórmula matemàtica del doctor en psicologia Cliff Arnall, que designa el tercer dilluns de l’any com el Blue Monday. La tesi va ser ideada el 2005 per donar credibilitat a la campanya publicitària d’una agència de viatges. Fins i tot el mateix Arnall va calcular més tard “el dia més feliç de l’any” per vendre’l a una marca de gelats. Tot plegat, una estratègia publicitària de caràcter viral i disfressada d’estudi científic.

No obstant això, una dècada després de la invenció de la faula aquesta va ser considerada notícia per les dues cadenes de televisió més vistes de l’Estat espanyol. Antena 3 assegura que “ho diuen les matemàtiques i un investigador del Regne Unit” i Telecinco i Cuatro, que comparteixen el mateix vídeo, afirmen que “no només és una hipòtesi: un psicòleg britànic ho va demostrar amb tota una fórmula matemàtica”.

A Catalunya, 8tv va dedicar vint minuts de debat dirigit per Josep Cuní amb el psicòleg Josep Maria Blanch a discutir sobre els factors ambientals dels estats d’ànim, amb el Blue Monday com a excusa. Tot plegat sense explicar en cap moment l’origen anticientífic i comercial de la data. Només es precisa que “la fórmula no és matemàtica, sinó psicològica”. Altres mitjans internacionals com The Guardian i El Huffington Post també se’n fan ressò, sense mencionar de manera clara el caràcter pseudocientífic de la fórmula ni l’origen publicitari.

Però el passat dilluns 19 ho deien les ràdios, les televisions, la premsa i les xarxes socials n’anaven plenes: era el dia més trist de l’any i ningú s’atrevia a qüestionar-ho. Malgrat això, la frontera entre la publicitat i el periodisme ha esdevingut tan estreta que rere la veracitat que regeix els mitjans de comunicació també s’hi amaguen els interessos.

Nereida Mestre

Anuncis
La frontera entre la publicitat i el periodisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s