Hi guanya el periodisme esportiu?

Marc Montull –  No sempre recordem que la premsa esportiva també és periodisme. Després que el passat 20 de gener TV3 emetés la pel·lícula “L’últim partit. 40 anys de Johann Cruyff a Catalunya”, Mundo Deportivo se’n va fer ressò amb un titular si més no curiós: “Tito Vilanova le gana a Johann Cruyff”. La notícia feia referència a “Marcats per Tito”, el documental homenatge al difunt entrenador del Barça que TV3 havia passat un mes abans… i que suposadament hauria tingut una millor audiència que el de l’holandès.

 

Des del punt de vista periodístic costa d’entendre aquesta relació, sobretot amb la mort de Vilanova tan recent. Quin valor informatiu té en aquest context que hagi estat més vista una o altra producció? De fet, totes dues van tenir una molt bona i similar audiència: la de Tito 472.000 espectadors amb un 14’8% de quota de pantalla i la de Cruyff 475.000 amb un 14’4% (les dades que donava MD eren a més a més errònies). És que tots dos tècnics es portaven malament o s’havien enfrontat alguna vegada?

Per a comprendre-ho cal moure’s en el panorama blaugrana: entre la pluralitat culer, hi ha com a mínim una esfera definida, la del trident Cruyff-Laporta-Guardiola. Des que l’holandès va arribar a Barcelona s’ha format al voltant del seu pensament futbolístic un grup de gent amb interessos en el club, de línia més ‘cruyffista’. La seva màxima expressió hauria arribat amb la gestió de Laporta i l’època gloriosa de Guardiola: una Copa d’Europa i un equip que passarà a la història per la sublimació en el seu joc.

En l’altre costat de la trinxera hi tindríem ara mateix a l’expresident Sandro Rosell i la seva junta (neo-nuñistes?), la mateixa que actualment dirigeix el Barça: els mateixos qui van emprendre l’Acció de Responsabilitat contra la junta de Laporta.

Què passa quan Mundo Deportivo, per mitjà de dos documentals complementaris entre ells, proposa un conflicte entre una figura històrica del club com Johann Cruyff i una d’estimada i enyorada, Tito Vilanova? El perill resideix en crear un clima de malestar en l’opinió pública (en aquest cas, l’aficionat al futbol) en funció d’altres interessos: casualitat o no, la ‘victòria’ de Tito a l’Holandès Volador va venir pocs dies després de l’anunci de Bartomeu de convocar eleccions. I això que n’hi havia alguns que volien deixar en pau a Vilanova… Qui hi guanya en el nostre periodisme esportiu?

Anuncis
Hi guanya el periodisme esportiu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s