Bancs i periodisme

per Joana Lladó

28 de gener de 2015. Aquest va ser el dia que qualsevol persona que s’apropés a un quiosc podia veure un escenari fins ara inèdit: els principals diaris amb més tirada del territori espanyol (Abc, La Razón, El Mundo, El País, La Vanguardia, El Periódico i 20minutos) portaven a la portada publicitat del Banc Santander (1).

(1) La majoria de diaris, tret el diari ARA i el Punt Avui, van portar publicitat del Banc Santander a les portades del 31 de gener.
(1) La majoria de diaris, tret el diari ARA i el Punt Avui, van portar publicitat del Banc Santander a les portades del 28 de gener.

Sota el lema “GeneraciOnEncontrada”, l’entitat dirigida per Botín va comprar per un dia les portades per una quantitat que cap diari ha desvetllat. Amb l’etiqueta #GeneracionEncontrada, aquesta situació va obrir un fort debat a les xarxes socials on hi va predominar les crítiques al Banc. Una de les imatges que va aconseguir més RT i més difusió va ser una que, seguint el format de l’anunci, ridiculitzava els objectius de la campanya publicitària (2). Altres mitjans, com Mongolia, van ironitzar sobre el fet: “Libertad de prensa?” (3)

(2) Molts usuaris de Twitter van criticar la publicitat del Banc Santander. Font: Twitter
(2) Molts usuaris de Twitter van criticar la publicitat del Banc Santander. Font: Twitter
(3). Publicació a la pàgina de Facebook de Mongolia.
(3). Publicació a la pàgina de Facebook de Mongolia.

Aquesta pregunta obre precisament un dels punts més espinosos sobre l’anomenada “crisi de premsa”. El periodista Pere Rusiñol escriu en el pròleg del seu llibre Papel Mojado la següent reflexió: “¿Alguien cree posible que los medios propiedad de la banca puedan informar con independencia sobre desahucios, pensiones, preferentes o el rescate de la banca?” La realitat demostra que molts dels mitjans de comunicació estan lligats amb entitats bancàries. A tall d’exemple, La Vanguardia forma part del Grup Godó, president del qual és Javier Godó, també vicepresident de La Caixa. I qualsevol persona que conegués aquesta relació pensaria: És, doncs, una decisió lliure i sense interessos que el dia 31 de gener “La Vanguardia” donés un semàfor verd a Isidre Fainé (president de Caixa Bank)? (4)

(4). Semàfors de La Vanguardia del dia 31 de Gener.
(4). Semàfors de La Vanguardia del dia 31 de Gener.

Que cadascú faci les seves conclusions. El que sí que està clar és que la premsa viu una crisi afectada principalment per la credibilitat. En un article al Diari ARA, el periodista Àlex Gutiérrez destaca la importància i la necessitat que “els diaris explicitin quins són els seus propietaris en casos de possible col·lisió d’interessos perquè els lectors puguin avaluar si influeixen o no en la línia editorial”. Milloraria així la credibilitat dels mitjans? De moment, la resposta a aquesta situació són les alternatives que han buscat varis mitjans com ara la possibilitat que el lector sigui soci com fa eldiario.es. O bé, la creació de plataformes de crowfunding per fomentar un periodisme independent. Tot i així, la crisi de premsa segueix sent un debat obert i amb un futur, ara per ara, incert. Continuarà.

Anuncis
Bancs i periodisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s