Els invisibles “vols de la vergonya”

El passat 21 de gener l’Estat espanyol es va sotmetre a l’Examen Periòdic Universal de l’ONU sobre Drets Humans. Un context en el que l’Executiu de Rajoy va defensar el seu pla de legalitzar les “devolucions en calent” davant la comunitat internacional, una pràctica que pretén incloure com esmena dins de la polèmica Llei de Seguretat Ciutadana. Dos dies més tard, l’ONU va publicar els resultats del citat control, on es recomanava a Espanya respectar el principi de no-devolució i garantir als immigrants l’accés als procediments d’asil. Un ampli ventall de diaris estatals es feren ressò de les crítiques, especialment de les relatives a la devolució sumària d’immigrants.

Tanmateix, aquesta exhaustiva cobertura informativa es contraposa amb la invisibilitat amb que sovint són tractats els denominats “vols de la vergonya”. El dilluns d’aquesta setmana sortia publicada a Diagonal una noticia sobre l’intent de deportar a un migrant equatorià que estava confinat al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche, el qual fou paralitzat fins que es resolgui la sol·licitud d’asil que tenia en curs. El mateix rotatiu informa que no es tracta d’un cas aïllat, sovint associat a denuncies de tractament vexatori, sedacions forçoses, agressions policials i deportats embridats. Citen el cas de Raúl, un home deportat el passat 4 de gener i que fou tancat dins del lavabo de l’avió fins que el vol s’enlairà per part dels policies que l’escoltaven per evitar que fos vist pel passatge, una acció que viola les normes de seguretat aèria.

La notícia de Diagonal cita a la campanya Tanquem els CIEs, la qual denuncia que és probable que en els propers dies es duguin a terme hipotètiques batudes racistes contra immigrants de nacionalitat nigeriana per omplir un vol de deportació previst per aquest 2 de febrer. Apunten també que fins l’any passat el negoci de les expulsions aèries estava en mans de les companyies Air Europa i Swift Air, empreses a les que l’Estat espanyol pagà gairebé 12 milions d’euros anuals perquè duguessin a terme vols invisibles de deportació. Tanmateix, l’Executiu de Rajoy acaba d’obrir el concurs públic d’aquests serveis de deportació, els quals s’han encarit un 10% respecte tarifes prèvies. D’entre els mitjans de comunicació més llegits a l’Estat espanyol, només eldiario.es es fa ressò de la notícia de la contractació pública.

Raquel Pérez

Advertisements
Els invisibles “vols de la vergonya”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s