Veus alternatives: els blocs periodístics i Charlie Hebdo

Per Marina Uroz

Els blocs són espais oberts l’opinió, l’exposició d’arguments i la crítica. Si bé en el seu origen es podien identificar principalment com una forma d’expressió personal, avui dia són una eina més de la comunicació que adquireix un caràcter (quasi) periodístic si es vincula la capçalera en qüestió a un mitjà en concret.

Després dels atemptats perpetrats a la redacció de la revista satírica Charlie Hebdo, les reflexions sobre terrorisme, llibertat d’expressió, Islam i islamofòbia van inundar portades i pàgines centrals. Si deixem de banda les peces estrictament tradicionals, és interessant parar l’orella a allò que els blocaires poden aportar a la discussió. Una primera aproximació als blocs dels diaris El País, El Mundo, La Vanguardia i l’Ara mostra les diferències en el tractament d’un tema d’aquesta envergadura.

De les quatre publicacions, la que compta amb més entrades de blocs dedicades a l’assumpte és El Mundo. El repertori del diari va des de l’estil més purament columnístic d’Ángel F. Fermoselle, que redacta un text opinatiu i de to literari, fins la mirada especialitzada de Justino Sinova, que reflexiona entorn al debat sobre la llibertat d’expressió sorgit arran de l’atemptat a París al seu bloc temàtic dedicat precisament a aquest dret.

Les intervencions dels blocs sota el paraigües del diari El País abasten tot tipus d’àmbits. Observem el cas de l’entrada signada per Natalia Marcos, qui menciona breument l’atemptat en la seva crònica sobre la cerimònia dels Globus d’Or, només per assenyalar les celebrities que van retre homenatge a les víctimes. Aquest tipus de menció es presenta també en casos com el del bloc “Elemental” sobre novel·la negra.

Suport a Charlie Hebdo als Globus d'Or 2015. Font: Mirror.co.uk
Suport a Charlie Hebdo als Globus d’Or 2015. Font: Mirror.co.uk

No obstant, cal emfasitzar la presència d’entrades que tracten el tema des d’un enfocament més treballat a nivell periodístic, com el que brinda l’analítica d’Ernesto Ekaizer. Un altre exemple de perfil periodístic aplicat a un bloc, en aquest cas en forma de vídeo, és l’exposició continguda d’Iñaki Gabilondo, que fa una crida a la valoració assossegada i crítica dels fets, en contra d’un judici de valor ràpid i populista fruit de la precipitació que acompanya el pànic. En certes ocasions, el cas de Charlie Hebdo serveix al blocaire com a exemple per introduir polèmiques més properes, com fa José Ignacio Torreblanca en una entrada en la qual parla de la imputació de Facu Díaz pel vídeo publicat a La Tuerka.

La Vanguardia presenta un tipus diferent d’entrada: al bloc Hemeroteca, on el diari registra esdeveniments històrics, es presenta un post  informatiu que narra els fets de forma asèptica. Inmaculada Ranera hi dóna un cop de ploma al seu “Desafectados”, i Carles Castro desgrana de forma punyent els diversos punts de vista que se’n poden derivar.

El cas de l’Ara destaca per l’absència de continguts que els blocaires publiquen en relació amb Charlie Hebdo. Només trobem una excepció: un post de Xavier Martinez Gil, qui signa un espai dedicat a “economia i política catalanes” i, per tant, se surt en aquest cas del seu camp temàtic habitual per aventurar especulacions sobre els atemptats.

[Enllaços a totes les entrades sobre Charlie Hebdo publicades als quatre diaris analitzats]

Anuncis
Veus alternatives: els blocs periodístics i Charlie Hebdo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s