Periodisme i neutralitat

per Joana Lladó 

“Je suis Charlie”. Mitjans d’arreu del món van agafar aquest eslògan en solidaritat a l’atemptat que es produí a París el 7 de gener a la revista satírica Charlie Hebdo. Quan passen fets com aquests en contra de la llibertat d’expressió i que ataquen a la professió periodística sorgeixen dilemes deontològics. Generalment, s’ha agafat com a definició de bon periodisme aquell que tracta les informacions contrastades sense fer-ne una opinió. Ara bé, en alguns casos és lícit que el periodisme actuï com un actor per criticar algunes situacions i agafar-se així a la responsabilitat social que implica la professió? Quin tractament n’hem de fer: mostrar les imatges per explicar la realitat o no ensenyar-les per no incitar a l’odi? No hi ha una resposta clara, i cada mitjà adopta la seva visió. Per exemple, analitzem la manera com van tractar les cruels (permeteu-me la valoració) imatges del tiroteig dos mitjans diferents: La Vanguardia i The Guardian. Mentre que el primer posa el vídeo sense cap descripció, el segon adverteix al lector que està apunt de veure “distressing images”. Aquesta mateixa línia és la que segueix el rotatiu The New York Times. Introdueix les imatges com “escenes de clara violència”. D’aquí, en surt un interrogant més: quina és la posició que ha d’agafar el periodisme davant aquestes situacions?

El debat és obert. “Mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no nomès els dirigents. En particular, els esforços de la societat civil, que atén les víctimes físicament, materialment i emocionalment.”. Així és com el codi deontològic del Col·legi de Periodistes recomana tractar els conflictes bèl·lics. Apel·la al prinicpi de responsabilitat del periodisme per defensar els valors ètics. Així mateix, les Nacions Unides, no només cita el periodisme com a responsable de promoure els drets humans, sinó que directament senyala als Estats. “Els Estats no només tenen el dret sinó l’obligació d’adoptar mesures efectives contra el terrorisme. Les mesures efectives contra el terrorisme i la protecció dels drets humans són objectius complementaris que es reforcen mútuament i que s’han de procurar conjuntament com a part de l’obligació dels Estats de protegir a les persones de la seva jurisdicció.” apunta en una de les seves publicacions.

El periodista Pascual Serrano critica en el seu llibre “Contra la Neutralidad” aquesta (falsa) balança objectiva del periodisme: “Si inclous una cita de cada bàndol, no has complert l’objectiu, sinó que es banalitza l’exercici periodístic ja que potser s’ignora que algú està intentant “justificar un crim”. És per això que reclama professionals que sàpiguen incloure principis i valors ètics i culturals al seu treball.

Però si tirem enrere, altres periodistes ja apuntaven a aquesta línia. Kapuscinski defensava aquesta postura: “el periodisme ha d’estimular un canvi, ha de prendre partit. Un corresponsal no pot creure en l’objectivitat de la informació quan l’únic informe possible resulta personal i provisional. No és neutral, ni vol ser-ho, perquè ha adoptat una actitud, una intencionalitat: el compromís enfront de les injustícies”.

Anuncis
Periodisme i neutralitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s