Les conseqüències del jihadisme: el perill d’estigmatitzar l’Islam

Per Roger Cuartielles

Els atemptats a la revista satírica francesa Charlie Hebdo d’ara fa dues setmanes han commocionat bona part de la societat mundial, sobretot l’occidental, i han fet activar totes les alarmes pel que fa a la jihad i la religió islàmica.

Mostra d’això són les nombroses reunions que diversos caps d’estat i de govern han mantingut durant aquests dies per fer front al que consideren una gran amenaça per occident. També ho és l’aparició de notícies com la que publicava El Periódico el diumenge 11 de gener (quatre dies després de l’atemptat i el mateix dia de la multitudinària manifestació a la capital francesa), on sota el títol de “Europa pasa revista al islam” es feia ressò d’una de les possibles conseqüències de l’acció terrorista: el sorgiment de la xenofòbia.

Una xenofòbia que, molt abans dels atemptats, ja era present a països europeus com Alemanya, amb el sorgiment del moviment La Pegida (acrònim de Patriotes contra la Islamització d’Occident). I és que, des de fa mesos, i tal com explica una notícia de El País, aquesta organització fa concentracions cada cop més nombroses arreu del país germànic per protestar contra el que considera un procés d’islamització de la societat amenaçador per la identitat alemanya.

En aquest context, arran dels atemptats a França, no és casualitat que aquests darrers dies als mitjans de comunicació de tot el món hagin aparegut les postures de nombrosos experts i entesos en l’Islam per aclarir i desmuntar alguns conceptes i generalitzacions que s’han fet sobre aquesta religió.

“L’Islam promou la violència?” Aquesta és la pregunta que dos periodistes de la CNN formulaven a Reza Aslan, doctor en sociologia i en religions, en un dels informatius de la cadena després que el còmic nord-americà Bill Maher insinués, en el seu show a la cadena HBO, que la religió islàmica implicava actituds violentes i d’incompliment de drets pel que fa a les dones. Aslan responia argumentant que la circumcisió femenina, per exemple, no era un problema de la religió islàmica, sinó d’Àfrica Central, concretament d’Eritrea, país cristià on el 90% de les dones havien patit aquesta pràctica.

Amb aquest i altres arguments, com per exemple, que els musulmans havien escollit 7 dones com a presidentes, Aslan tractava d’eliminar els estereotips culturals imperants sobre com és la situació de les dones en aquests països.

Uns estereotips que també s’entreveien en els discursos dels periodistes que l’entrevistaven, els quals afirmaven que la majoria de països on es practica l’Islam no són societats lliures i obertes pel que fa a les dones. Respecte això, l’especialista afirmava que en una religió tan extensa com la musulmana (amb més de 1,5 bilions de persones) és molt fàcil generalitzar i que no es podien utilitzar només dos o tres països per representar la situació global de les dones en el món musulmà.

En aquest sentit, Reza Aslan acabava dient que la violència no depenia de la religió d’un mateix, sinó de la forma de ser i la ideologia de cadascú. En definitiva, que no hi ha religions pacífiques ni violentes, sinó persones de naturalesa pacífica o violenta.

Anuncis
Les conseqüències del jihadisme: el perill d’estigmatitzar l’Islam

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s