Els fràgils límits de la llibertat d’expressió

“No comparteixo la teva opinió, però donaria la vida per defensar el teu dret a expressar-la” deia Voltaire. L’atemptat mortal contra el setmanari humorístic francès Charlie Hebdo ens obliga a repensar el present: un assassinat comès en nom d’Al·là i en contra la llibertat d’expressió.

La Directa exposava que la defensa d’aquest dret els darrers dies per part dels principals líders occidentals resulta gairebé hipòcrita: Caps d’Estat que han coartat la llibertat d’expressió encapçalen la manifestació solidària amb ‘Charlie Hebdo’. François Hollande, Angela Merkel, Benjamin Netanyahu, Mahmud Abbas, Mariano Rajoy, Mateo Renzi i David Cameron, entre d’altres. A la seva manera, el caricaturista supervivent de la matança Willem ho resumia en: “Alguns dels nous amics del Charlie Hebdo em fan vomitar”.

A l’Estat espanyol, la tragèdia de París ha coincidit amb la imputació per part de l’Audiència Nacional de l’humorista Facu Díaz, per un gag en què simulava la dissolució del Partit Popular com si fos un grup terrorista. Aquest cas no és l’únic que recentment ha posat de manifest els estrets límits de la llibertat d’expressió.

A Catalunya, el programa Bestiari Il·lustrat, presentat per Bibiana Ballbè, va ser censurat arran d’una entrevista l’octubre de 2012 en què el periodista radiofònic Jaïr Domínguez simulava disparar amb una pistola contra retrats de Joan Carles de Borbó, Salvador Sostres, Fèlix Millet i el Príncep Carles d’Anglaterra. Ballbè i Domínguez van ser acusats d’injúries a la corona i més tard absolts; Mai Balaguer, la directora del programa, va veure’s forçada a dimitir i Bestiari Il·lustrat va deixar d’emetre’s. El Govern català, per la seva part, va reprovar les imatges i el contingut de l’espai televisiu.

El programa còmic Polònia també ha patit diverses pressions, l’última arran de l’episodi posterior al 9-N que incorporava un gag de Mariano Rajoy caracteritzat com Hitler a El Hundimiento. L’estreta correlació amb el líder nazi va afavorir les critiques de Ciutadans i el Partit Popular per “banalització del nazisme”.

Amb la recent aprovació de la “llei mordassa”, la llibertat d’expressió segueix greument amenaçada a l’Estat espanyol. Fa només mig any que destacats dibuixants de la revista El Jueves presentaven la seva dimissió per la censura de l’editorial RBA a una portada sobre l’abdicació del rei. Anys enrere, el 2007, la justícia espanyola havia ordenat el segrest de la publicació per una portada amb els prínceps Felip i Letizia mantenint relacions sexuals. Els autors van ser multats amb 3.000 euros per injúries a la corona.

L’atemptat a la seu del Charlie Hebdo va mobilitzar una cinquantena de líders mundials a participar en la protesta multitudinària pels carrers de París. Però i a l’Estat espanyol? Je suis Charlie però Je ne suis pas El Jueves?

Nereida Mestre

Anuncis
Els fràgils límits de la llibertat d’expressió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s