Charlie Hebdo: les dues cares de la moneda

Per Maria Oliva

Després dels atemptats contra la revista satírica francesa, que van tenir lloc el passat dimecres 7 de gener a París, els mitjans de comunicació catalans s’han fet ressò de diversos missatges de suport i empatia per part de tot tipus de persones, polítics i institucions. També han reflectit, però, els missatges contraris. No tothom ha combregat amb el “Je suis Charlie”, i les notícies sobre manifestacions i incidents en protesta de les caricatures de la revista han estat igualment abundants en el panorama mediàtic. Als mitjans també s’ha sentit molt l’alerta pel perill que suposa la generalització i la simplificació: quan passen coses com aquestes és més fàcil que s’estigmatitzi la religió i el col·lectiu.

I davant d’un missatge molt semblant per part d’un representant de la comunitat islàmica, en dos articles (un de La Vanguardia i l’altre de l’Ara), l’enquadrament o framing és totalment diferent. El framing fa referència al fet que els mitjans de comunicació emmarquen els esdeveniments que expliquen. Es tracta d’un procés subtil de selecció de certs aspectes que són presentats com a més importants a través de la tria, ordenació, rellevància i jerarquia d’allò que publiquen.

En el cas de l’article de La Vanguardia, el titular és: “Comunitat Islàmica censura la violència verbal de les caricatures de Mahoma”. Tracta sobre el missatge de Riay Tatary, el president de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya. La idea de restricció de la llibertat d’expressió es destaca en el primer nivell de lectura, però si llegim el text veiem que Tatary no només denuncia les caricatures, sinó que considera que “això no justifica de cap manera un acte criminal o delictiu”. El president de la Comunitat Islàmica també condemna l’atemptat a Charlie Hebdo i diu que “l’Islam rebutja i condemna tot tipus de violència”. “Qualsevol criminal ha de rebre el càstig de la llei, sigui musulmà o no”, afegeix.

En l’article de l’Ara es parla dels mateixos elements sota el titular “Els musulmans lamenten com s’escampen els prejudicis”. El portaveu del missatge és, en aquest cas, Youssef Jouihri, president d’una mesquita de Palma. L’enquadrament de la seva opinió es focalitza en el perill de la generalització, mentre que en el cas anterior es destaca el fet que el representant islàmic posi límits a la llibertat d’expressió. En l’article de l’Ara no només es parla de la condemna de l’atemptat i la preocupació musulmana pels prejudicis en la societat, amb declaracions com “els terroristes no eren autèntics musulmans”, sinó que Youssef també critica la manca de sensibilitat dels mitjans occidentals: “la llibertat d’expressió ha de tenir uns límits; el profeta és més sagrat que els nostres pares i fills, i insultar-lo a ell és insultar a 1500 milions de persones de la comunitat musulmana”. En aquest cas, aquest missatge se situa en un segon nivell de lectura.

Per tant, aquestes dues persones comparteixen elements comuns en la seva opinió, però cada mitjà destaca en els titulars allò que creu més important. Missatges molt similars, doncs, s’enquadren de manera diferent.

Anuncis
Charlie Hebdo: les dues cares de la moneda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s