El terror femení: Hayat Boumeddiene vista per l’ABC

Per Mireia Rom

Hayat Boumeddiene, a més de la dona més buscada de França, ha estat una de les persones amb més presència mediàtica en els darrers dies. La parella d’Amedy Coulibaly, el terrorista que va segrestar quinze persones en un supermercat jueu de París el passat 9 de gener, ha estat analitzada amb lupa per tots els mitjans. Una mirada especialment interessant és la del diari ABC, ja que planteja certs dilemes ètics i, de passada, evidencia mancances de la professió.

Del bikini a la jihad. Així és com titula el diari el peu de la fotografia en què apareixen Boumeddiene i Coulibaly en una platja. Però què pretén significar això? El pas del laïcisme o de l’islamisme moderat al fanatisme religiós? Si fos així, com és que Coulibaly, islamista radical, hauria tolerat que la seva parella dugués bikini? A més, els termes “bikini” (peça de roba) i “jihad” (guerra santa) són semànticament molt distants i, per tant, no existeix una relació evident entre ells. Tot i que igualment qüestionable, hauria estat més lògic titular “del bikini al niqab”.

terrorista-buscada--644x362D’altra banda, l’article esmenta alguns trets biogràfics de Boumeddiene. Criada en una família “modesta” i “poc lletrada”, el diari explica que el seu pare es va veure obligat a entregar-la als serveis socials quan es va quedar òrfena de mare. La qüestió és: resulta rellevant la classe econòmica i social de la família o existeix el perill de vincular pobresa i delinqüència?

En aquest sentit, és destacable el plantejament de l’article de la BBC. Enlloc de parlar de dades familiars, la cadena britànica se centra en com la noia va conèixer Coulibaly – moment en què es va radicalitzar – i els germans Kouachi, autors de l’atemptat contra Charlie Hebdo.

A més, inclou declaracions de Boumeddiene que exemplifiquen la seva ideologia fanàtica i la bona relació que mantenia amb Djamel Beghal, terrorista d’Al-Qaeda. D’aquesta manera, la BBC estableix una connexió molt més clara entre qui és Boumeddiene i quina relació té amb l’atemptat de París.

Però l’article de l’ABC no només planteja dilemes deontològics, sinó que també plasma un problema periodístic de fons: la rapidesa per ser els primers i les mancances que això suposa. El diari descriu les informacions i les contrainformacions que va difondre la policia francesa sobre el parador de Boumeddiene. El relat és confús i desconcerta el lector. Així mateix, l’article parla d’ “altres fonts” sense especificar de qui es tracta, cosa que transmet poca confiança.

És perfectament comprensible el caos del moment, la pressió de treballar a contrarellotge i el deliri d’aconseguir informació ràpidament. Però el cercle viciós entre les ganes d’informar dels periodistes i l’avidesa de notícies de l’audiència a vegades pot portar a la publicació d’informacions imprecises, de redactat ràpid, no contrastades i amb certs dubtes de caire professional. El perill de les presses és un debat que sempre torna i que s’oblida amb facilitat quan la situació informativa desborda. Però precisament és en aquests moments quan es necessita un millor periodisme.

Anuncis
El terror femení: Hayat Boumeddiene vista per l’ABC

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s